impronunciable
octubrina | 13 Agost, 2006 02:07
Roca d'immenses arrugues que ens amara a la cala. Cal·ligrafia posidònica. Ments torrades per líquids de bombolles d'aire marró. Pinzells de branques d'ametller. La mar ha perdut el seu aroma. Ara em persegueix la teva olor, els teus llavis deserts, les pipelles arrebossades de carícies, les llàgrimes sense sant, el teu crit desconsolat. Avui sóc incapaç de fer-te veure tots els sons impronunciables que em corren per les venes. M'has deixat en blanc.