espines
octubrina | 11 Agost, 2006 00:58
Llengua amb tàperes. De Llubí, com les herbes Perelló i com la figuera de moro sense figues. Tanta admiració que li tenia a aquelles punxes, que quan vaig intuir que no em treurian sang, vaig córrer a buscar-ne d'altres ben sucoses i amb espines que em clavessin ben a frec d'ànima. Te'n regal una i tu me la tornes embolicada de lluna plena d'altres ulls. Fuig.