Administrar

atacs de neteja

octubrina | 07 Juliol, 2006 10:43

Cada vegadas que es posava sensible, no podia evitar treure el pedaç i netejar totes les taules de la casa. Eren només moments puntuals quan tots els nervis es concentraven en un sol gest en espiral, concèntric, sense téntol ni treva. Quan va aixecar aquell gerro que havia d'haver guardat les flors que ell mai no li va dur -margalides, evidentment-, se'n va adonar que el gerro havia deixat tapissat a la taula una marca rodona. Agafà el drap amb més força i seguí netejant insistentment, sense ordre ni direcció. Sense fre. Quan més fort fregava aquella empremta, els ulls s’enterbolien fins a ser devessall de bombolles d’aigua.
Com havia de fer veure que no l’estimava amb tota aquella força a les mans?
Tenia un pes mort a l’ànima, els sospirs no tenia empenta de sortir esperitats. La incertesa l’ofegava amb una corda d’hams que l’obligaven a fregar amb fúria. La sensibilitat que l’empenyia a agafar el pedaç, l’aglapia fins a sentir pura irritació, impotència de sentir picor al cor i tenir les ungles massa curtes per arribar-hi.

- El pedaç, per si t’interessa, era de color verd eixut.
- Llàstima, no hi queda bé amb les margalides de plàstic que t’havia de dur. Fes el gerro net, que demà te les duré.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS