Octubrina

Deix l'avorriment ben travat al sofà amb una agulla tancadora. Jaqueta i 83 passes cap avall. Un, dos, tres, quatre, cinc... Aquesta agulla ha tengut un efecte resargidor d'inspiracions, n'hauré de comprar més, aniré als pakis, la fruitera em fa por amb les seves amenaces de vols plàtans? vols kiwis? les maduixes estan molt bé de preu! amb aquells ulls que s'aferren a la bastida que enquadra la fruiteria no sigui cosa que perdi qualque client. els pakis i els xinesos han deixat la persecució als seus països. m'observen en silenci, com si estigués dins una gàbia amb barrots de bambú. amb dues passes de metre, hi ha dos comerços oberts, plens de gent: una perruqueria xinesa i un "super alimentació" per aquells despistats o antifruiteres-acosadores. entro decidida. pipes, pernil, formatge, petit suisse (tanmateix no puc dir danonino) i aigua. les pizzes fan bona pinta, quina t'agrada més, li diu ella? la quatre formatges és bona, encara que no serà tan bona com ses d'allà. jo me les mir, em mir des de fora, veig els meus pensaments escrits dins un "entrepanet" en forma de nigulet, tot petitet. s'al.lot em trepitja. perdona. no fa res. indubtablement una fisonomia illenca. bé, dues. a la caixa, entra un noi, ha baixat corrent del pis perquè no té pa, se li ha fet tard estudiant física quàntica. té una arrel quadrada damunt el cap. i allà estam tots tres, amb els ingredients per fer un bon sopar, una conversa d'antics amics, de com m'agrada la ciutat, de quina calor farà a l'estiu, del company que no fa net mai i del veí que sent roncar quan em rent les dents a les nits, dels galls d'antònia font dient "tots els mecanismes", de com ens l'imaginam amb un coll de girafa i el micròfon que no es pot allargar més. el paki em somriu, holaaa, diu. ja m'han agafat. idò no, no en té cara de venir-hi cada dia, pensen els meus nous amics. quatre, tres, dos, un... arribo a casa. tot segueix en silenci.L'avorriment em mira en cara de frustració. Jo li faig rialleta de dimoni. Avui dedic aquests cinc minuts d'article als meus intuïts amics de la botiga i als qui passin per aquí, un somriure dels que agraeixen la paciència.