Octubrina

Crits en espiral a un micròfon groc i negre. Poder dir que no, encara que ens acariciem els peus sota els llençols, encara que el cel tengui molts niguls, encara que em duguis cireres i pastís de formatge per esmorzar. Són crits de mel, d'abelles cegues, però no coixes. Són ulls de sol, petits i xinesos, com les nits de fum, els braços francesos i les pells girades per les llunes de primavera sense tu. Per estimar-te, et dic que no.