Administrar

il·lusions

octubrina | 30 Juny, 2006 08:02

Il·lusions elefantisíaques, amb cos de marbre i orelles de cera. Et fondré el teu punt d'equilibri, enlluernaré el sol amb els meus sentits i seràs degoteig suau de llum. Com et puc sobreviure amb aquesta calor i tantes parets per enmig?

glops

octubrina | 27 Juny, 2006 01:21

Les bombolles de cervesa estan plenes de mossegades teves. Què faig? Et bec directament a glopets, o et deix fondre en una efervescència estiuenca plena d'esclats d'escuma vora les roques?

bruixes

octubrina | 24 Juny, 2006 01:59

Cuc de llum, pampallugues gotes de claror com un far a sotaterra. Fas espurnes dels teus ulls immòbils, a cent peus de mi,a vuit tremolors onírics, a milers d'ones despullades, ets boira entre la roca, massa profunda per trobar-te entre els crancs que caminen de costat. Em fan mal les ungles i la mirada adormida. Em punxen els dits ascendents que burxen l'oblit. Deixa caure ses bruixes a horabaixa.

bon estiu

octubrina | 21 Juny, 2006 09:31

Insert Coin

octubrina | 17 Juny, 2006 03:14

Game Over. Insert Coint. 1€ o 2€ (a canvi de baratar tres mil cinquentes dues il·lusions). Ara canviam el repte a dos jugadors.

els idiomes del silenci

octubrina | 15 Juny, 2006 23:14

Tots els sons són iguals, el silenci canvia d'idioma i la pluja desperta dels llençols el subconscient que havia quedat adormit a l'hivern. Totsolesa. De cansament, és clar. O de retorn. O d'incertesa. O de no-sé-què-què-sé-jo. Què saps tu què sàpiga jo? Espases d'aire nu, un vestit de pell d'aigua, un disfràs de son i unes peganyes de raig de sol. Potser, això no és res, silenci en subtítols, en un traductor simultani, en codi morse. es-mor, s'ofega la nit en ralles i punts. I tu mai no em despertes.

coratge

octubrina | 14 Juny, 2006 20:56

Fas tard. I potser les ones no arribaran als teus peus ni el cant de les sirenes et despertarà a un món de sensacions xiulades a la posta de sol. Després no et queixis del teu coratge.

pessics al mirall

octubrina | 11 Juny, 2006 21:03

ràbia. cansament. ombres i penombres dures, rígides i massa opaques per traspassar-les amb els dits de les mans. les coses que somnies no seran mai realitat. ni les frases que t'imagines, ni les carícies. gairebé sents el tacte, però després et desperta una fredor de marbre, d'incalculable distància. quants centímetres són vuit hores d'ones? quantes gotes d'aire hi ha en mitja hora de niguls?

per molt que pessigui els miralls, no t'hi trobaré a l'altra banda avui.

cinc minuts

octubrina | 09 Juny, 2006 21:11

Deix l'avorriment ben travat al sofà amb una agulla tancadora.

Jaqueta i 83 passes cap avall. Un, dos, tres, quatre, cinc... Aquesta agulla ha tengut un efecte resargidor d'inspiracions, n'hauré de comprar més, aniré als pakis, la fruitera em fa por amb les seves amenaces de vols plàtans? vols kiwis? les maduixes estan molt bé de preu! amb aquells ulls que s'aferren a la bastida que enquadra la fruiteria no sigui cosa que perdi qualque client. els pakis i els xinesos han deixat la persecució als seus països. m'observen en silenci, com si estigués dins una gàbia amb barrots de bambú. amb dues passes de metre, hi ha dos comerços oberts, plens de gent: una perruqueria xinesa i un "super alimentació" per aquells despistats o antifruiteres-acosadores. entro decidida. pipes, pernil, formatge, petit suisse (tanmateix no puc dir danonino) i aigua. les pizzes fan bona pinta, quina t'agrada més, li diu ella? la quatre formatges és bona, encara que no serà tan bona com ses d'allà. jo me les mir, em mir des de fora, veig els meus pensaments escrits dins un "entrepanet" en forma de nigulet, tot petitet. s'al.lot em trepitja. perdona. no fa res. indubtablement una fisonomia illenca. bé, dues. a la caixa, entra un noi, ha baixat corrent del pis perquè no té pa, se li ha fet tard estudiant física quàntica. té una arrel quadrada damunt el cap. i allà estam tots tres, amb els ingredients per fer un bon sopar, una conversa d'antics amics, de com m'agrada la ciutat, de quina calor farà a l'estiu, del company que no fa net mai i del veí que sent roncar quan em rent les dents a les nits, dels galls d'antònia font dient "tots els mecanismes", de com ens l'imaginam amb un coll de girafa i el micròfon que no es pot allargar més. el paki em somriu, holaaa, diu. ja m'han agafat. idò no, no en té cara de venir-hi cada dia, pensen els meus nous amics. quatre, tres, dos, un... arribo a casa. tot segueix en silenci.

L'avorriment em mira en cara de frustració. Jo li faig rialleta de dimoni.

Avui dedic aquests cinc minuts d'article als meus intuïts amics de la botiga i als qui passin per aquí, un somriure dels que agraeixen la paciència.

cicles

octubrina | 08 Juny, 2006 08:08

La va despertar el timbre de la porta. Qui devia ser? La portera? No, no. Va entrar carregat d'il·lusió, un pastís de xocolata i dos croissants. Ell, en cirereta, aquella fruita exòtica que l'encuriosia de tant en tant, de manera cíclica i distanciada. Ell, amb aquells ulls de m'agrades perquè ets així i ets tu i t'ompliria la vida de colors. Ella, que havia caigut en la indiferència absoluta després que li arrabassessin l'esperança amb un whisky, que buscava un sol motiu perquè ell li tregués la son. Ella, amb la seva nova pell camaleònica, el va mirar amb els ulls de no et podré estimar mai. Pels cicles dels cicles. Amén.

esborrant

octubrina | 07 Juny, 2006 23:10

tanmateix...

tot s'acaba esborrant.

crits de mel

octubrina | 04 Juny, 2006 01:14

Crits en espiral a un micròfon groc i negre. Poder dir que no, encara que ens acariciem els peus sota els llençols, encara que el cel tengui molts niguls, encara que em duguis cireres i pastís de formatge per esmorzar. Són crits de mel, d'abelles cegues, però no coixes. Són ulls de sol, petits i xinesos, com les nits de fum, els braços francesos i les pells girades per les llunes de primavera sense tu. Per estimar-te, et dic que no.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS