Octubrina

diamants en forma d'aranya amb els ulls oberts a platges dibuixades al messenger bevent un cafè amb gel amb gust de desesperació perquè ja se sap que el qui espera desespera i qui bé t'estima bé et farà plorar o riure d'orgasmes massa intensos o de paraules imaginades en somnis però veig que no ets tu qui despertes sinó jo que obro els ulls i trobo una margalida a mig desflorar mig ploriquejant perquè la primavera s'acaba sense final sense temps amb massa temps per viure de la incertesa no ho entens? el cor ha deixat de bategar amb ritme ara segueix el fum dels cigarrets i va a la recerca que despertis i siguis tsunami i volcà i peix de ralles amb tots els colors del món però potser m'equivoc de temps i ara no em toca viure més que la intoxicació dels coloms els mosquits els vampirs l'aigua desbocada tot sense ordre sense dits a les mans que estan massa ocupades i sense res clar perquè avui som dimecres i demà som dijous i el divendres no vull pensar ni com serà.