Octubrina

Ses flors són margalides i les llàgrimes desplorades d'incertesa són pols de castanya. Somnis de mans desertes, de cases de fustes i mirades avergonyides. Vius desvergonyit, somnies sístoles i diàstoles sense pell, tens mans d'aigua i sal, fico els meus peus descalços dins les teves aubarques grosses, les flors desapareixen sense dir adéu i n'hi ha d'altres que no ho saben dir. Què puc desfullar si la meva margalida ha fuit volant rere els coloms del xamfrà?