tempesta de pols
octubrina | 09 Maig, 2006 14:35
Aixeca't. Mou el peu esquerra. Després el dret. Mou-los junts, sense ritme, a peu coix, a passes curtes i llargues al mateix temps. Agenolla't i camina de costat. Ara corre. Atura't en sec com si haguessis estat a punt de botar a un precipici. Respira com si res no passes. Tu no hi ets mai, només de passada, quan la pedra trontolla i cau. Segueix caminant. Fica els peus dins el fang. Camina amb els calcetins romputs, amb els dits cosits. No t'aturis. Segueix. Camina més ràpid. I cau. Ben avall. Enfonsa't. Restrega l'ànima fins a la indecència dels peus vells. No ensumis. No xerris. Accepta i resigna't a viure en la foscor. Idò no, jo no vull viure en la misèria de la teva pols.
jugant
octubrina | 09 Maig, 2006 00:15
L'excés de seguretat es paga sempre de la mateixa manera.
