Octubrina

Ara ja no sé si vull ensumar unes altres pipelles aquesta primavera. Les teves traspuen la foscor i les nits d’ànimes eixutes. Són recol•lectores de la llavor de les gotes de pluja. Són les arrugues de les ostres, una per a cada somni de color de perla, per a cada perla dels teus ulls. Només et demano que em facis suau el camí. I dolça l’espera...