Administrar

sense tu

octubrina | 30 Maig, 2006 10:58

Sense tu, no puc viure’t, no puc silenciar-te, no puc desdibuixar-te ni fer-te oblit. Simplement ets una paraula maldestre i impronunciada. Retorn a la virginitat: ara sóc una llépola flor blanca.

sospirs sense sal

octubrina | 29 Maig, 2006 20:35

Sospitava.

Sospitava que em buscaves.

Sospitava de les teves pipelles caòtiques de primavera.

Desitjava sospitar-te (entre sospirs de sal) i sorprendre't.

I em vaig equivocar.

El sol no surt cada dia igual.

sense data de caducitat

octubrina | 25 Maig, 2006 21:16

No.

Lluitaré per què mai no siguin paral·lels.

l'aire de ca teva

octubrina | 24 Maig, 2006 21:35

Me'n vaig.

Ja no vull viure a Transilvània.

teranyina

octubrina | 22 Maig, 2006 20:28

diamants en forma d'aranya amb els ulls oberts a platges dibuixades al messenger bevent un cafè amb gel amb gust de desesperació perquè ja se sap que el qui espera desespera i qui bé t'estima bé et farà plorar o riure d'orgasmes massa intensos o de paraules imaginades en somnis però veig que no ets tu qui despertes sinó jo que obro els ulls i trobo una margalida a mig desflorar mig ploriquejant perquè la primavera s'acaba sense final sense temps amb massa temps per viure de la incertesa no ho entens? el cor ha deixat de bategar amb ritme ara segueix el fum dels cigarrets i va a la recerca que despertis i siguis tsunami i volcà i peix de ralles amb tots els colors del món però potser m'equivoc de temps i ara no em toca viure més que la intoxicació dels coloms els mosquits els vampirs l'aigua desbocada tot sense ordre sense dits a les mans que estan massa ocupades i sense res clar perquè avui som dimecres i demà som dijous i el divendres no vull pensar ni com serà.

ses flors són margalides

octubrina | 21 Maig, 2006 14:59

Ses flors són margalides i les llàgrimes desplorades d'incertesa són pols de castanya. Somnis de mans desertes, de cases de fustes i mirades avergonyides. Vius desvergonyit, somnies sístoles i diàstoles sense pell, tens mans d'aigua i sal, fico els meus peus descalços dins les teves aubarques grosses, les flors desapareixen sense dir adéu i n'hi ha d'altres que no ho saben dir.

Què puc desfullar si la meva margalida ha fuit volant rere els coloms del xamfrà?

aigua

octubrina | 20 Maig, 2006 13:21

Besos d’aigua, pell bruna, ulls de lluna desfeta a bocins de cràters suaus. Volcans de peus alats, de lava i mirades de cendra, de foc i espurnes prehistòriques. Arrels de son, fils de desig descosits a mig matí. Tard o prest. Però sempre massa. Enyor del cranc de roca d’ulls tancats i les àguiles que no volen. Enyor.

cranc

octubrina | 15 Maig, 2006 23:02

"I me tir per es balcó

i sé volar

però no sempre me va bé...

i no sempre me pens que no cauré"

A tu, àguila marina, que voles com els crancs. Sempre de costat.

paciència

octubrina | 12 Maig, 2006 08:57

De vegades crec que no tenc paciència (per no estimar-te)

oasi

octubrina | 10 Maig, 2006 21:56

Desert gris, com l'amor sense sexe, que deia ell, com les dunes sense ones, com la pell sense arrugues de llençol. Tot un oasi de somriures de colors existencials. Per a tu.

tempesta de pols

octubrina | 09 Maig, 2006 12:35

Aixeca't. Mou el peu esquerra. Després el dret. Mou-los junts, sense ritme, a peu coix, a passes curtes i llargues al mateix temps. Agenolla't i camina de costat. Ara corre. Atura't en sec com si haguessis estat a punt de botar a un precipici. Respira com si res no passes. Tu no hi ets mai, només de passada, quan la pedra trontolla i cau. Segueix caminant. Fica els peus dins el fang. Camina amb els calcetins romputs, amb els dits cosits. No t'aturis. Segueix. Camina més ràpid. I cau. Ben avall. Enfonsa't. Restrega l'ànima fins a la indecència dels peus vells. No ensumis. No xerris. Accepta i resigna't a viure en la foscor.

Idò no, jo no vull viure en la misèria de la teva pols.

jugant

octubrina | 08 Maig, 2006 22:15

L'excés de seguretat es paga sempre de la mateixa manera.

vampirs II

octubrina | 07 Maig, 2006 22:19

Els vampirs neutralitzen la sang com els mosquits?

atrapada en el temps

octubrina | 06 Maig, 2006 14:28

Fa moltíssima calor. Avui he viatjat al passat, amb una motxilla i només una muda blanca i negra. Sense càmera de fotos. M'he despistat (això ho he portat d'aquesta primavera). He vist tothom molt jove, amb els pèls dels anys vuitanta. Estàvem en el pis on vivíem, amb aquella làmpada en forma d'ham, uns asseguts a la taula rodona, els altres al sofà de peces triangulars. Les cortines, d'un beige decadent seguien intactes.

M'ha agradat despertar-me i pensar que no em queden tants anys per conèixer-te.

ostra

octubrina | 04 Maig, 2006 16:45

Ara ja no sé si vull ensumar unes altres pipelles aquesta primavera. Les teves traspuen la foscor i les nits d’ànimes eixutes. Són recol•lectores de la llavor de les gotes de pluja. Són les arrugues de les ostres, una per a cada somni de color de perla, per a cada perla dels teus ulls.

Només et demano que em facis suau el camí. I dolça l’espera...

de camí...

octubrina | 02 Maig, 2006 22:47

Tenc un petit problema:

ara t'he conegut.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS