Administrar

vampirs

octubrina | 29 Abril, 2006 17:53

Els sospirs se m'han arrelat a l'asfalt de la nit. Tenc el cos mig vampiritzat i la mirada és de color de cendra, a estones mig daurada. Vaig desafiant la gravetat entre les esferes d'alcohol. El fum pesa, gravita al voltant de la roba i desapareix de dia, com tu. He perdut la noció de les olors. Respiro danses desvetllades, somnis nus, dunes al clatell.

Moro entre les teves dents.

plantes

octubrina | 26 Abril, 2006 20:48

De tant pensar en tu, se m'han mort les flors. I ara què faig? Et menjo a mossegades de mar?

viatge

octubrina | 17 Abril, 2006 13:56

El millor viatge és aquell que no es deixa de fer mai

...sigui quina sigui la seva direcció

Oferta

octubrina | 03 Abril, 2006 22:03

Producte/Servei: intuïció (inclou pensaments enrevessats com a accessori útil per a fer suposicions)

Estat:bastant precisa

Preu: a convenir (possibilitats d'intercanvi amb altres sensacions)

Observacions: si s’abusa d’ella, pot causar rovell al cervell, trenca l’espontaneïtat dels batecs, agafa aire de providència divina i cau en la desolació de l’horitzó buit. Ideal per aquells que necessiten optimisme, però desaconsellable per aquells que necessiten ser seduïts per la sorpresa.

Els interessats podeu enviar un missatge telepàtic a les Vibracions Octubríniques de Primavera, o bé, podeu escriure una carta al codi OCT-23, amb remitent “oferta intuïtiva”.

Es promet tracte confidencial.

espera

octubrina | 03 Abril, 2006 10:26

Tenc ganes de beure'm el teu aire silenciós i dormir-me amb la carícia de les teves pipelles. La boca és plena d'aromes de primavera, de bombolles volcàniques, de nit sense adéus. A què esperes?

Ombres perdudes

octubrina | 01 Abril, 2006 11:17

És l'hora de l'ombra menguant.

La nit es menja la foscor a glopades de llàgrimes sense gana. La lluita és ferotge, la tristor rovega l'ànima, xucla amb força l'enteniment i deixa el coixí degotant solitud. La son i el malson són sinònims que van de la mà de les rialles desmesurades, plenes de rancúnia, de "no és amb tu amb qui vull riure". Ara ja és massa de nit, potser massa tard per tornar a somriure. L'esgotament li deixa els cabells de costat, sense una mà que els posi a lloc, però amb mil ulls que intenten despistar el cervell de tanta incertesa.

El dia viu fora del cos.

És fa de dia rere les cortines de flors, no deixa entrar la llum del sol. Encara és massa recent la ressaca de la lluna. Respira fort. El somni quan més sospirat, més descansat? No, l'aire que treu és sec, angoixat. Es desperta sense força als ulls, amb els mans buides de carícies, paraules en present que moren per haver estat passat. Somriu sense ganes i diu adéu. S'ha deixat l'ombra, quan ha partit...

La hi tornaré embolcallada amb un somriure ben dolç i una fulleta de llimonera.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS