Octubrina

put your arms around me, you make me feel so sick. quizás son cinco minutos y hasta las nueve de la mañana. l'home passejava a les sis del matí amb el llibre vermell sota el braç. ella esperava el pa. ella una il·lusió amb les mans buides. eres que volien ser errrrrrrres. paraules que volen ser autocensura. ulls closos per la sal del mar mort. la primavera, el temps fa estralls en les hormones. les distàncies maten les fulles d'ametller, la música sorda, la banda sonora d'una nit desfeta de lluna en mil bocins de pluja. xinesos i parpelles caigudes que intenten ser expressives. simplement és que per molt que et digui que la lluna és plena, no deixarà de ser un eufemisme. fa fred i els xiuxiueigs diuen que poden fer-se realitat. què és realitat. cau, fes castells amb la son, omple copinyes amb ella i fes-la ser un ésser viu, d'aquells que no et menges la cua. envolta-la de corall i deixa regalimar gotes d'atzur en la meva mirada. així, potser ho veig tot d'u cel més blau, encara que sigui de nit.