Administrar

inevitablement...

octubrina | 29 Març, 2006 23:34

el moment, la fisiocràcia emocional, el punt d'equilibri, els giravolts per trobar un punt fora del quadrat...

tots els esforços acaben amb una llepadeta de primavera agredolça...

dreams can come true

octubrina | 18 Març, 2006 04:41

put your arms around me, you make me feel so sick. quizás son cinco minutos y hasta las nueve de la mañana. l'home passejava a les sis del matí amb el llibre vermell sota el braç. ella esperava el pa. ella una il·lusió amb les mans buides. eres que volien ser errrrrrrres. paraules que volen ser autocensura. ulls closos per la sal del mar mort. la primavera, el temps fa estralls en les hormones. les distàncies maten les fulles d'ametller, la música sorda, la banda sonora d'una nit desfeta de lluna en mil bocins de pluja. xinesos i parpelles caigudes que intenten ser expressives. simplement és que per molt que et digui que la lluna és plena, no deixarà de ser un eufemisme. fa fred i els xiuxiueigs diuen que poden fer-se realitat. què és realitat. cau, fes castells amb la son, omple copinyes amb ella i fes-la ser un ésser viu, d'aquells que no et menges la cua. envolta-la de corall i deixa regalimar gotes d'atzur en la meva mirada. així, potser ho veig tot d'u cel més blau, encara que sigui de nit.

núvols

octubrina | 17 Març, 2006 01:23

Esmorzars al Tiffanys, recorda-ho, no hi hem berenat mai i sabem que tenim moltes poques coses en comú. Així i tot, sé que tenc alguna cosa teva que no em podràs robar...

...encara que estiguis dalt dels núvols.

vent de dalt

octubrina | 11 Març, 2006 00:54

Bufa el vent de dalt, amb els fils de niguls penjant pel voltant de la lluna. És nit de cor de primavera esmorteïda. Cauen les busques dels rellotges dins els ulls. Ploren, remuguen entre pipellades, no poden esborrar la mirada entelada que els ha deixat la busca. El fred és nou, de tacte desconegut, cal fer-se'l, mimar-lo fins que ja no t'importi que t'assequi la pell. Al cap i al fi, no és més que un bocí d'amor esgotat. Ja no en sap d'estimar-te. Potser perquè tu no et deixes. Però no, no xerràvem de tu. Ja saps que ets com escuma de mar, que t'esborra després de la tempesta (només que l'atzur dels teus silencis em deixen sense color)...xerràvem del vent, o de les busques als ulls, o del fred. De què xerrava?

Mira que en tens de noms...

la primavera als ulls

octubrina | 06 Març, 2006 11:39

És una sensació massa ingènua, verbalitzada amb poca sinceritat, bategada amb interrupcions constants, ambigües. Pot ser, no pot ser. No hi ha gana, avorriment d'enyor, ganes de ser amnèsica per les hores que no proliferen. I després, què en farem del temps que se'ns menjarà les il·lusions?

Encara puc pensar m'ha agradat ensumar les teves pipelles de primavera?
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS