Octubrina

He intuït una llum, potser és la lluna esfilagarsada que tremola damunt les ones. Des d'allà volia parlar-te del fum dels cigarrets rebaixats, dels escalons massa alts, del gust de l'orenga, de les amanides que no són menjades, de les calculadores sense piles, dels taps de botelles que no arriben mai a tapar, dels calcetins que troben calor al terra, dels fulls enrodillats que mai tornaran a ser plans, dels calendaris massa llunyans, dels imperdibles que claven fotografies a les parets, dels canonges, de les preguntes evidents que fan tanta gràcia, de les evidències que busquen el silenci, de l'idioma de l'absència...Però he decidit viure.