Administrar

devessall

octubrina | 28 Gener, 2006 20:02

como yo te amo, convéncete, convéncete. no tenc cap electrodomèstic balay i aquí estic, amb una pel·lícula i mitja, mitja bossa de pipes, una falda a estrenar, quatre paraules que m'han vessat a la mar mentre intentava fotografiar els ànecs, una veu desconeguda que canta dins un vaixell, amb la vergonya esblaïmada, amb les llàgrimes entrunyellant-se per evitar sortir, amb uns verbs luxuriosos que volen fer l'amor als mots, a les vocals nues, a les consonants amb el tirant mig caigut, amb les cançons de l'hospital del mar, amb les paraules que es diran al sopar, amb l'instint fracassat, amb un jersei de llana que m'arriba als peus i uns calcetins de cussets, amb l'aigua als calçons i els molins de sal a l'horitzó, amb en Charles i n'Eddie intentant dir-me una mentida, tranquil·ls, tenc enls ulls tancats, no veure res, traïu-me amb els sentits, amb un gran devessall de rialles sense somriure... sense tu, sense jo.

véns?

començament

octubrina | 26 Gener, 2006 23:55

Dic adéu al dol. Dono la benvinguda als verbs, als somriures de plastelina, a la mermelada d'un punt i mig, a les destrals de vent que bufen els silencis, als molins de sorra, als ambients, pensaments i accions refetes, a les mentides que et fan somriure quan ja han passat, als giravolts del cor trivialitzats, a l'olor de la neu, a les paraules que riuen...

Començo a intentar-te.

aigua

octubrina | 16 Gener, 2006 23:01

Els peus al cap i 15 litres d'aigua que corren massa amples per la canonada. No és una broma, ni em prenc a broma la gent que xucla vides amb l'engany dels innocents. No és un joc, és ràbia incontrolada, com l'aigua que fa xisclar la veïna de temor, amb les galtes arrugades ballant pel rostre commogut. A 15 minuts (per litre?), també es fan pesades les passes per veure l'aiguat a l'aixopluc. Després l'engany.

I és que ja se sap, allà on no hi plou, no hi poden estar de goteres.

oblit

octubrina | 08 Gener, 2006 03:45

Venes suïcides del cor, moren desangrades per l'oblid.

T'oblid.

d'ones...

octubrina | 03 Gener, 2006 19:07

Les corrents marines també són analfabetes. No saben expressar-se ni advertir que són com a ones de trunyelles que s'enrodillen i travessen els mars amb fúria i esvalot, mentre a la superfície creuen en la nuesa del vent. No en saben de ser transparents, no. Són de colors i corren paral·leles, sense por, esclafant-se contra esculls submarins, pentinant algues adormides, pessigollant el corall, però des de baix et claven el fred i la calor en el teu cos de peix. i no ho saben, perquè són analfabetes. i jo no sé dir-te que t'estim perquè sóc analfabeta i les paraules s'encongeixen abans que siguin escuma. I sóc amnèsia i absència. I tu ets i no ets res, com les bombolles quan se'n van, com les llàgrimes quan se sequen, com la cendra que se'm fuig de les mans quan et respir.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS