Octubrina

Tenia prop de cinquanta anys i li deia que aquella nit dormirien plegats. Fora feia fred. Ella ballava, ell convidava. I a fora, seguia fent fred. No hi havia nous que s'arraconassin ben endins del cos, no hi havia hores en punt ni hores llunyanes. Sempre era massa tard. Per conèixer, per pensar-hi, per viure. La nit s'anava adormint afònica i borrosa, la lluna s'entortia i els niguls ballaven esbojarradament, desfent-se en fils de cotó. Entrellaçats morien de matinada ofegats de tanta claror. L'alocohol i el groc cremaven les ànimes dels noctàmbuls. S'alçava un dia repetitiu. Què farà d'aquells ulls en espiral?Bon Nadal.