Octubrina

Sona una flauta tremoladissa. Els dits dels records caminen pels rectangles de dimensions arbitràries. És una intuïció sobtada, no cal dormir, no cal despertar-se mai per ensumar que és la veu, les mans, els matins de cel serè. Simplement sé que és una intuïció compartida. Què bonic intuir-ne tantes en tan poc temps! Que ningú no em desperti, que algú intueixi per a mi...

Quin gust té un pastís de crocant després de la teva mossegada?Què menges per somiar què et despertes amb gust de mi?No diguis que no, saps que ja no pens en tu...