Administrar

noctàmbuls

octubrina | 25 Desembre, 2005 06:30

Tenia prop de cinquanta anys i li deia que aquella nit dormirien plegats. Fora feia fred. Ella ballava, ell convidava. I a fora, seguia fent fred. No hi havia nous que s'arraconassin ben endins del cos, no hi havia hores en punt ni hores llunyanes. Sempre era massa tard. Per conèixer, per pensar-hi, per viure. La nit s'anava adormint afònica i borrosa, la lluna s'entortia i els niguls ballaven esbojarradament, desfent-se en fils de cotó. Entrellaçats morien de matinada ofegats de tanta claror. L'alocohol i el groc cremaven les ànimes dels noctàmbuls. S'alçava un dia repetitiu. Què farà d'aquells ulls en espiral?

Bon Nadal.

què sentiràs avui?

octubrina | 15 Desembre, 2005 22:34

xiuxiuegs d'hermafrodita. tanco els ulls. no vull veure't, ni que em seduixis com el viatger antic, ni com les notes de música que es perden de nit, ni com la bellesa pura.

cada despertar amb el mateix pesar d'aigua: què sentiré avui?

temps

octubrina | 13 Desembre, 2005 00:22

Fuig del temps, teoritzo sobre el temps, el necessito, em domina, m'encén, el busco, el perdo, el faig de perdre, hi camino, el trepitjo, el faig presonar de la son, em retreu, l'amenaço, m'escup a la cara, em dibuixa irrealitats, desfà les misèries en no-res, fa el no-res una eternitat...

... i tot per dir com m'agraden els dies imparells, sonàmbuls i noctàmbuls.

I tu què has vist?

octubrina | 11 Desembre, 2005 21:52

I've seen all before.

Mur de fum

octubrina | 09 Desembre, 2005 00:05

No he tornat a veure aquella cuina en què els tassons i les papallones degotaven gotes massa lentes. No sobra una gota d'aire. Els pulmons estan plens de paperí i els sospirs de colors em descambuixen les parpelles. De nou la desconeixença reflota de la mort. Cau la tristesa a l'essència, la remor del renaixement s'evapora i les cames tremolen d'abandonament. La primavera fa olor de rosella de diumenge al matí, ara ja mancada d'ufana.

La mort és un mur de fum.

nou

octubrina | 07 Desembre, 2005 11:57

el teu cos té olor de nou a punt de caure de l'arbre

intuïció

octubrina | 01 Desembre, 2005 15:17

Sona una flauta tremoladissa. Els dits dels records caminen pels rectangles de dimensions arbitràries. És una intuïció sobtada, no cal dormir, no cal despertar-se mai per ensumar que és la veu, les mans, els matins de cel serè. Simplement sé que és una intuïció compartida. Què bonic intuir-ne tantes en tan poc temps! Que ningú no em desperti, que algú intueixi per a mi...
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS