Octubrina

quan fa temps que escrius un bloc, acabes sent còmplice amb el silenci, et tornes transparent, les lletres tremolen, cauen en picat i acaben sent pàl·lides, igual com quan penses en qui ets. sóc pàl·lida, m'agrada inventar paraules. però em fa vergonya escriure-les. no tenc pèl, ni orelles. només ulls. fan por els ulls quan només miren a dins. neden sense ulleres a través de la sang buscant les debilitats. i les troba! les agafa, les recobreix d'espines i les llença al buit, ben prop de l'ànima. l'ànima es torna pàl·lida i tu també i et quedes sense pell. tenc feina per sargir tota la misèria esbucada per un bocí de pensament. vaig a buscar un didal.