Octubrina

intrèpides paraules. neixen, creixen, es reprodueixen. cauen de la boca directes al silenci, tremolen quan no són dites, niuen a la xarxa 404, eterna desconnexió, pèrdua irreparable, mort trista de tu, que mai sabràs el que t'he dit. i qui vol saber-ho? a les cinc 07 a un ciber traga targetes no es pot recuperar. ni un maleït somriure (inepte, per cert) pot recuperar les paraules atragantades a la virtualitat. per 07 segons. crec que malairé el 07. la beguda que no passa. no. no passa. la gent és estranya, no entén quin sentit tenen els posa-vasos/ posa-gots / posa-paraules en espiral, remembrança del silenci. remuguen i beuen fums, traguen superficialitats. ni xixa ni limoná, ni carn ni peix, ni bruixes ni fades ni elfs ni goethe. la fada del torn de nit s'ha adormit i s'ha oblidat de dir-me que avui no respiraries mai més. que ets pur trànsit cap a la transparència hipnòtica. ja. no record l'automatisme del 404. i demà al matí m'aixecaré intrigada per saber d'on vaig treure aquesta targeta. en tenc de totes les ciutats. la darrera... és l'última, és clar.i per què no puc recordar el darrer què he pensat?