Administrar

et revenen els somnis?

octubrina | 30 Novembre, 2005 23:32

Quin gust té un pastís de crocant després de la teva mossegada?

Què menges per somiar què et despertes amb gust de mi?

No diguis que no, saps que ja no pens en tu...

Orlando

octubrina | 29 Novembre, 2005 23:07

La son ha estat l'agulla que m'ha resargit l'ànima. Com Orlando, he dormit, he cosit els somnis de mort, la cendra s'ha fet fum i el fum, pura ràbia! He mirat l'espill i li he tapat els ulls de cera.

Qui em desglaça?, li he preguntat als llavis transparents.

didal

octubrina | 28 Novembre, 2005 22:54

quan fa temps que escrius un bloc, acabes sent còmplice amb el silenci, et tornes transparent, les lletres tremolen, cauen en picat i acaben sent pàl·lides, igual com quan penses en qui ets. sóc pàl·lida, m'agrada inventar paraules. però em fa vergonya escriure-les. no tenc pèl, ni orelles. només ulls. fan por els ulls quan només miren a dins. neden sense ulleres a través de la sang buscant les debilitats. i les troba! les agafa, les recobreix d'espines i les llença al buit, ben prop de l'ànima. l'ànima es torna pàl·lida i tu també i et quedes sense pell.

tenc feina per sargir tota la misèria esbucada per un bocí de pensament. vaig a buscar un didal.

demà encara és avui

octubrina | 27 Novembre, 2005 04:25

per què et mires així?

* Títol agafat de "Mar enllà"

la nosa del temps

octubrina | 24 Novembre, 2005 19:16

Em permets que arrugui aquests minuts de diferència?

sopar

octubrina | 13 Novembre, 2005 20:35

Algú sap com descremar unes patates?

voràgine

octubrina | 04 Novembre, 2005 00:44

Cop d'aire sota els peus. Refrega el cos com de passada, empenyent-lo suaument cap amunt. Camina de puntetes. No vol trepitjar el terra amb massa pressió. No vol deixar-se a dur d'esma cap a la intuició. Fràgil, maldestre, intenta mantenir l'equilibri del ballet silent. El so xiuxiueja una voràgine de silencis. Mai dit. "Si ningú no ens diu, tampoc no som". He robat el tacte d'aquestes paraules fent el mateix recorregut dels dits.

I si no diem els sentiments, tampoc els sentim?

remembrança

octubrina | 01 Novembre, 2005 04:10

intrèpides paraules. neixen, creixen, es reprodueixen. cauen de la boca directes al silenci, tremolen quan no són dites, niuen a la xarxa 404, eterna desconnexió, pèrdua irreparable, mort trista de tu, que mai sabràs el que t'he dit. i qui vol saber-ho? a les cinc 07 a un ciber traga targetes no es pot recuperar. ni un maleït somriure (inepte, per cert) pot recuperar les paraules atragantades a la virtualitat. per 07 segons. crec que malairé el 07. la beguda que no passa. no. no passa. la gent és estranya, no entén quin sentit tenen els posa-vasos/ posa-gots / posa-paraules en espiral, remembrança del silenci. remuguen i beuen fums, traguen superficialitats. ni xixa ni limoná, ni carn ni peix, ni bruixes ni fades ni elfs ni goethe. la fada del torn de nit s'ha adormit i s'ha oblidat de dir-me que avui no respiraries mai més. que ets pur trànsit cap a la transparència hipnòtica. ja. no record l'automatisme del 404. i demà al matí m'aixecaré intrigada per saber d'on vaig treure aquesta targeta. en tenc de totes les ciutats. la darrera... és l'última, és clar.

i per què no puc recordar el darrer què he pensat?
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS