Octubrina

mareig de colors. el terra es mou, les persones creixen, trontoll humà cap a la difuminació total. hi ha veus, somriures, dents grosses i peres. un cartell que fa de ventall, un esprai que malda per travessar orelles. falta aire. només funcion amb la meitat de cos i la simetria està descoordinada, primer l'esquerra va coixa, després la dreta. el cap com un globus desinflat que rep bufades innocents i oxigenades sense èxit.