Octubrina

El meu cap és un martell maltractador de melodies. Les neurones han començat a destralar versos i tornades de cançons. I ara estan esgotades de l'esforç de tanta matança, però han aconseguit. Ara hi ha silenci. Que contradictòria és la relació soroll-silenci. S'estimen i s'odien en una mil·lèsima de segon. El cervell m'ha estressat. M'he aixecat de dormir amb un nigul de paraules damunt el cap. Flotaven. Eren de color blau obscur, roçant la grisor de muntanya de tempesta. No era això del que volia xerrar, sinó de les ànimes anegades del Pantà de Sau. Quin impacte m'ha causat avui migdia. En Dani Ramírez, del temps de TV3, estava just abaix de l'esglèsia del segle XI d'aquest poble enfonsat. Fa uns mesos també vaig quedar sorpresa quan vaig veure la punta de campanar, quan començava a baixar l'aigua de l'embassament. Però avui es veia sencer! Cada vegada pens en la vida que hi va haver, els esperits que neden per aquelles pedres d'aigua que ens arriben a l'aixeta. No és al·lucinant? Si no he entés malament, deia que quan el pantà està ple, hi ha qui passa enmig de les arcades del campanar de l'esglèsia. Quina ofegor que m'entra. Per cert, canviant de tema. Tenc una mala notícia: a partir de dilluns es podrà veure al Principat la meravellosa cadena autonòmica IB3. Quin orgull per en Mates! Si vos atreviu, podreu enganxar-vos a la nova sèrie que m'han dit que comença: una història de desgràcies familiars i lluites per herències. Quin berenar.D'on surt la inspiració en tot aquest panorama?