Administrar

mareig

octubrina | 23 Setembre, 2005 11:56

mareig de colors. el terra es mou, les persones creixen, trontoll humà cap a la difuminació total. hi ha veus, somriures, dents grosses i peres. un cartell que fa de ventall, un esprai que malda per travessar orelles. falta aire. només funcion amb la meitat de cos i la simetria està descoordinada, primer l'esquerra va coixa, després la dreta. el cap com un globus desinflat que rep bufades innocents i oxigenades sense èxit.

contenta

octubrina | 09 Setembre, 2005 16:13

Avui som dimecres però també som dijous. Res és per sempre, tampoc tu que et creus invencible, una paraula indeleble que no té por dels esborradors d'ànimes que ens amenacen de tant en tant. Però t'estic vencent, tira a tira, com un caragolet. No pens. Simplement estic contenta.

tempesta de nit

octubrina | 06 Setembre, 2005 17:05

El retruny del tro m'ha despertat a mitja nit. No sense voler, sinó amb un so ondulat, per sobre dels niguls, mentre els acariciava amb l'electricitat del llamp. Imaginau la imatge: niguls de punta, pluja caiguda verticalment, sense desviar-se de la ruta, semblaven gotes guerreres, com si anessin amb escuts d'oxigen i volguessin atacar violentment el terra. Sortien de la trinxera celest amb esperit kamikazee, sense por. Queien amb el cervell per davant i deixaven la consciència esclafada devora una antena parabòlica. Els trons pareixien que estaven de festa, anaven engalanats de llamps blaus elèctrics, vermell florescent i algun verd tímid. Cantaven a capella. Feien tremolar els vidres de les cases i han fet circular l'esperit quadriculat de la ciutat. I per un moment, només per un petit instant, han tret del cel aquells niguls taronges que li taquen l'ànima.

eixut

octubrina | 02 Setembre, 2005 15:02

El meu cap és un martell maltractador de melodies. Les neurones han començat a destralar versos i tornades de cançons. I ara estan esgotades de l'esforç de tanta matança, però han aconseguit. Ara hi ha silenci. Que contradictòria és la relació soroll-silenci. S'estimen i s'odien en una mil·lèsima de segon. El cervell m'ha estressat. M'he aixecat de dormir amb un nigul de paraules damunt el cap. Flotaven. Eren de color blau obscur, roçant la grisor de muntanya de tempesta.

No era això del que volia xerrar, sinó de les ànimes anegades del Pantà de Sau. Quin impacte m'ha causat avui migdia. En Dani Ramírez, del temps de TV3, estava just abaix de l'esglèsia del segle XI d'aquest poble enfonsat. Fa uns mesos també vaig quedar sorpresa quan vaig veure la punta de campanar, quan començava a baixar l'aigua de l'embassament. Però avui es veia sencer! Cada vegada pens en la vida que hi va haver, els esperits que neden per aquelles pedres d'aigua que ens arriben a l'aixeta. No és al·lucinant? Si no he entés malament, deia que quan el pantà està ple, hi ha qui passa enmig de les arcades del campanar de l'esglèsia. Quina ofegor que m'entra.

Per cert, canviant de tema. Tenc una mala notícia: a partir de dilluns es podrà veure al Principat la meravellosa cadena autonòmica IB3. Quin orgull per en Mates! Si vos atreviu, podreu enganxar-vos a la nova sèrie que m'han dit que comença: una història de desgràcies familiars i lluites per herències. Quin berenar.

D'on surt la inspiració en tot aquest panorama?

peixos

octubrina | 01 Setembre, 2005 18:31

i mentre esperava, teixia i teixia les retxes dels peixos de colors i la paciència tancava els ulls al sol i netejava la mirada de la lluna adormida...
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS