Octubrina

He bullit massa les patates i les mongetes tendres. Ara no seran bones per res. La mar avui no bramula. Està tranquil·la, només qualque oneta treu el nas tot fent una escuma blanca. Ho fan d'amagat, com totes les coses importants. S'amaguen i se'n riuen de les meves capacitats culinàries. Sóc capaç de fer un pastís molt bo, però no unes patates. Potser és el meu cap, que no el tenc on ha d'estar. El deixaré a lloure, amb les ones, a veure si amb unes quantes cucavel·les, es desfà de totes les bufades de vent que descambuixen els pensaments.

Avui, que tenc tot el que necessit per escriure tranquil·lament, bones vistes, bona música, cap destorb... avui, no tenc res a dir. Les paraules corren com aire per l'interior sense trobar la sortida. He de fer mongetes tendres per dinar. Això és l'emoció de la vida. Quin dia.