Administrar

peus

octubrina | 23 Agost, 2005 09:15

Peus

I walked across an empty land and I forgot my feet over there. Could you pick up them?

dins el volcà

octubrina | 20 Agost, 2005 17:17

Sent el pes de cadascun dels seus ossos estirant-la terra endins, a l'arrel del volcà. No es vol moure, intenta estar-se quieta per evitar que el foc els calcini, però cada cop pesen més i la caiguda es preveu asfixiant, carbonitzada. Voldria alliberar les paraules, petites dosis d'oxígen, per perdre la gravetat de la realitat i oblidar-se que estar a punt de ser cremada. Desfer-se de tots els pensaments inútils i records ofegants també li aniria bé. Potser també si fes planes totes les mirades, sense relleu... O si pogués mossegar els silencis i confondre'ls amb la saliva dels llavis glaçats. O si pogués desar dins un calaix aquells bocins de cel que cauen inexorablement damunt les pipelles. Pesen molt les pipelles que bateguen vides desconegudes. Si amb una bufada de vent les pogués esborrar... A ella li agrada molt quan les la brisa les esborra suaument, és com si pentinés els ulls i quedassin buits, nus. O quan la pluja vessa llàgrimes adormides. Però no plou ni fa vent. La tempesta s'ha emportat la lleugeresa lluny i no arriben les gotes dins el volcà. Només els llamps. I si pogués fer-se un cos d'arena? La cremaria el foc, així?

cançó per no compartir

octubrina | 19 Agost, 2005 01:15

Me sent violenta quan l'escolt amb algú. Els pensaments se'm tornen transparents, els ulls tornen amargs, els llavis amb gust de vinya, les mans amb tremolor de calfred, el cos d'aigua salada. Almenys això em sembla. L'he de sentir a molt volum i recordar-ho tot, segon a segon. I resulta que després perd el sentit de les hores i sense voler ja he viatjat cap endarrera, a aquella hora perduda, quan vaig saber el títol de la cançó. Sempre el mateix punt de partida. Allà queda, ancorada amb el present a l'arrecer de la pluja. Tot va de rellotges. Uns guanyen el temps, se'l mengen, el devoren; els altres el perden i tot desapareix.

avorriment

octubrina | 18 Agost, 2005 13:58

idò el vent bufa a l'inrevés, m'extreu l'aire dels pulmons i empeny els velers mar endins, guiat per una gavina solitària. dóna mal temps i per això he decidit retrassar una hora, no sigui que un cap de fibló se'n dugui les hores massa lluny. què hi hem de fer? ens hem de protegir, no diuen això els homes i dels dones del temps? i els homes i les dones del cap dret? anau alerta a trepitjar en patufet. patim patam patum, quin avorriment.

patufet

octubrina | 17 Agost, 2005 17:07

Té la mirada dolça, un somriure empegueït, amb la boca tancada, poques paraules i els gests suficients. Vol conduir i tocar el clàxon i prova d'engegar el seu cotxet amb les claus del meu. És molt curiós el seu equilibri, perquè quan corre ho fa amb les cames lleugerament inclinades cap a l'esquerra.Diuen, son pare i sa mare, que serà esquerrà. Perquè no es nafri els genolls li posen unes "munyequeres" de tenista i duu un look de Rafa Nadal, son pare diu que ja el coneix per la tele. És un lloret, tot ho repeteix. Moix, lluna, avió, dofí, foca... La lluna, la pruna, vestida de dol, son pare la crida, sa mare no ho vol. Serra ma merra, una olla de terra, una olla d'aram... patatím patatím, patatam. Pus sopa, au, no sop.

plaer

octubrina | 11 Agost, 2005 05:42

No he pogut evitar un dels plaers més hivernals que existeixen: esborrar la son de les ones i desfer la mar en petits rissos de sal; en silenci.

turistes

octubrina | 05 Agost, 2005 19:32

Pallassets d'estiu. Criden "alooooo", "holaaaa" i mouen extremadament els braços com si els innocents turistes no haguessin vist mai ningú saludant. Són com a mims, es dirigeixen amb un llenguatge a mig camí entre l'extraterrestre (segur que és molt més coherent) i l'indio dels westerns a gent que a altres països dues una vida normal i corrent. Ells riuen, entre singlotades de cervesa i aires mal amollats de tot inclòs. Creuen que la cultura del bou i els crits dels tablaos és la que s'ha de viure, i la viuen intensament, atrevint-se a donar quatre passes d'ànec enmig de la pista. Tenen la pell de tomàtiga, amb les marques dels banyadors. Sort que no els queden marcats a la pell els topos, floretes i estampats diversos dels dissenys de les peces de bany!

Divendres. Avui toca música folklòrica. La falta de vent afavoreix que les cançons se sentin per tota la barriada. De sobte, l'himne per excel·lència de la cultura nacional: bamboleooooo, bamboleaaaa! Oleeee, ja estan revolucionats. Ja els tenim demanant una altre gin tònic de garrafó, un whiskiet més i molta més cervesa.

M'encantaria poder ficar-me a les seves pells, però no aquí, sinó a la seva vida quotidiana. Quines deuen ser les seves vides? Potser són funcionaris avorrits, taxistes, o persones amb un gran sentit de l'humor... El que està clar és que se senten com a ca seva. Si volen passar desapercebuts, que no ho intentin aquí, perquè qualsevol orella l'entén i el pot interceptar en la seva voluntat d'amagar-se. La que passa desapercebuda, dins aquest xou, sóc jo.

patates

octubrina | 04 Agost, 2005 11:39

He bullit massa les patates i les mongetes tendres. Ara no seran bones per res. La mar avui no bramula. Està tranquil·la, només qualque oneta treu el nas tot fent una escuma blanca. Ho fan d'amagat, com totes les coses importants. S'amaguen i se'n riuen de les meves capacitats culinàries. Sóc capaç de fer un pastís molt bo, però no unes patates. Potser és el meu cap, que no el tenc on ha d'estar. El deixaré a lloure, amb les ones, a veure si amb unes quantes cucavel·les, es desfà de totes les bufades de vent que descambuixen els pensaments.

mongetes tendres

octubrina | 04 Agost, 2005 10:27

Avui, que tenc tot el que necessit per escriure tranquil·lament, bones vistes, bona música, cap destorb... avui, no tenc res a dir. Les paraules corren com aire per l'interior sense trobar la sortida.

He de fer mongetes tendres per dinar. Això és l'emoció de la vida. Quin dia.

àncora

octubrina | 02 Agost, 2005 17:39

Qui ha estat? Algú ha tirat el ferrató i ha deixat el temps ancorat al fons de la mar. S'arrossega, maldestre, entre l'arena i les algues. S'ofega. Deixau-lo respirar!
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS