Octubrina

Estic a un ciber i hi ha un home molt pesat. Té una boca enorme de peix vell i per parlar sembla que ha de fer un gran esforç per separar els llavis i col·locar la llengua correctament. Tanmateix, no cal que s'esforci, perquè no ho fa bé, no en sap de xerrar i només crida. M'ha dit que ha d'anar a fer la compra de la setmana amb la dona i que només puc estar mitja hora perquè ha de tancar. Com que no té ningú, jo som un estorb. Idò, què vos pensau? Una nosa, som. I clar, ara m'he enrabiat perquè volia escriure tranquil·lament, xerrar, escoltar n'Enric... Però no puc fer res. Hi ha cabrits a la mar. Ahir vaig oblidar els pensaments enterrats ben endins, devora un peix de retxes petitoi, que tenia por de totes les llises que nedaven per devora les algues. En lloc d'haver deixat els pensaments, hi hauria d'haver quedat jo en el fons de la mar, entre aquells dos illots i els peixos. Però no, estic subjecte a unes lletres verdes que a la part superior esquerra de la pantalla posen "Te queda poco tiempo de uso...". 4:27 minuts me queden. Després, seré una gota de salabrina que fa nosa.