Octubrina

He vist una bombolla. Té música de gener de fa dos anys i silenci d'hores, potser dies. L'he vista i m'ha fet un somriure maliciós, m'ha agafat el cor al seu antull i me la sacsejat suaument. M'he regirat. Tres batecs amb un fan regirar. Tres són molts. He tancat els ulls i quan els he obert ja no hi era. Potser ha estat un malson. Potser és l'inici de l'autodestrucció. Qui sap...

Hola Pangea! Som n'octubrines. L'altre dia et vàrem escriure un comentari i des de llavors no podem accedir al teu bloc, perquè està bloquejat! Ens encantaria llegir el que poses! Una besada.