Octubrina

Avui m'ha passat tot el contrari que deia en Corbera ahir. He començat molt nerviosa. Avui vespre casi no he dormit i m'he despertat a les sis com si no hagués descansat. El cor se m'accelarava. Després el dia ha anat millorant, cap a s'horabaixa, i he acabat rient! Per cert, heu vist Ventdelplà? Pobre Julià! Ha quedat amb un pam de nas... pobret, com se li pot fer això! Ara se m'han acabat les piles i n'Enric ha quedat mut. No les trob per enlloc. On deuen ser? (estic tornant a cercar-les). Visca, les he trobat! No sabeu la cara de felicitat que ha posat n'Enric, tot i que darrerament m'ha tornat una mica verd... li hauré de donar un poc de lleixiu. També està un poc queixós. Diu que el carrec massa i que ara que ve la calor no pot amb tant soroll. Li he explicat que el que ha de carregar no és soroll, sinó una mena de silenci sonor que m'acompanya. Trob que no estic sent gens coherent amb el que escric. Vaig pegant bots d'aquí allà, sense sentit. Potser és la son que em vol convèncer del seu poder. Bona nit.

Digues que no. Que no pots més, que vols trencar tot el silenci i el renou i les obsessions. Digues-ho!