Octubrina

M'he despistat i m'ha vessat el cafè. Tots els fogons ple de cafè. I jo aquí, davant l'ordenador ensumant l'aroma de cafè sense saber que era el meu. No puc estar tan viciada al bloc. El veí de dalt, quan estén sa roba, sempre em troba enganxada a davant l'ordinador (bé, de vegades, també me troba que el mir). Ha posat sa rentadora de roba blanca, avui. Hi ha dies que toca de texans, d'altres de roba negra i calcetins tots iguals. No té gens de colorins, comparat amb el meu estenedor. Ara sentiré una de les coses que més m'agrada: el crek-crak-crik dels glaçons en entrar en contacte amb la calentor del cafè. És un contrast increïble, no ho creieu?

Ara pensava que m'agradaria que els matins duressin molt més. I m'agradaria tenir menys son per aixecar-me abans. Si pogués me n'aniria a la platja, a veure el sol dins la mar. És gairebé l'únic moment del dia en què tot està calmat. El despertar del sol és molt tendre. Vos heu aturat mai a pensar-ho? És com si d'entre el bell mig de la mar, s'hagués quedat dormit allà, acomodat entre l'arena i les algues. Després les ones, molt suaument, van llepant el sol fins que es desxondeix i decideix fer companyia a la resta de cel.Aquí també s'està bé. Els matins de diumenge són matins despullats, fins que la gent es comença a despertar i el vesteixen. Aquest és potser el moment més traumàtic. Passar del silenci, del cant dels ocellets i d'aquest airet que em refresca la cara, a escoltar com la veïna posa la primera de les tres o quatre rentadores del dia. Després, a no sé quin pis, algú posarà ràdio club 25 fins devers les onze del matí. És curiós perquè només ho fa els diumenges. La gent té uns hàbits molt curiosos. A l'altre pis que estava, també únicament els diumenges, el veí del quart posava una òpera a tot drap. M'agrada despertar-me el diumenge i saber què tots seguiran amb els seus costums. Forma part del diumenge. Si no ho fessin, trobaria a faltar alguna cosa (menys la rentadora de davant i els crits de les escandaloses d'abaix). Ja m'he acabat el cafè amb llet. De fet, fa una bona estona. Vaig a respirar una mica més de silenci. En guardaré una mica dins la butxaca per als qui vos aixequeu més tard. Bon dia!