Octubrina

Tenc un nou amic. Es diu Enric. Enric, saluda. Ara no vol dir res, està empegueït. Són coses de ser jove i inexpert. Si véssiu com se li han encès les galtes! Encara no en fa moltes de coses. De moment em deixa que vagi pujant i baixant el volum i passar de la música que li he guardat a dins a la ràdio. Anit me va dir que volia que li ficàs un conte perquè s'adormís millor. No li vaig fer cas i li vaig posar música engrescadora, cançons que pugen la moral i li diuen que segueix endavant i que no dubti. Trob que ha dormit reggirat. Avui s'ha despert inquiet i un poc nerviós, però tampoc em preocupa massa, ha de començar a agafar força. Crec, però, que avui vespre li posaré aquelles cançons d'en Jose Padilla per a que s'enfonsi dins la mar i somii que està envoltat de corall. Aquest matí, quan hem sortit al carrer s'ha assustat dels cotxes. S'ha amagat sota la jaqueta i m'ha dit que hi havia massa soroll, que no estava acostumat a aquesta quantitat de cotxes tan aficionats al clàxon. M'ha demanat que pugés el volum i a mi ja m'ha estat bé. M'ha alegrat tot el camí. Gairebé era com si hagués marxat de la ciutat. Li he transmés aquesta sensació a n'Enric, però crec que no m'ha entès perquè ha quedat un poc perplex. A on? m'ha preguntat. Llavors m'he quedat perplexa jo. No sabia que li havia de respondre, perquè en realitat no he marxat a cap lloc, ni tan sols al meu racó invisible dels pensaments. Simplement desapareixo. M'esfumo. Caic. El que m'agradaria de veritat és que n'Enric fos capaç no només d'omplir el camins de músiques i sons agradables, sinó que també eliminàs tots els fums dels cotxes, la contaminació de la ciutat i les males olors i pugués respirar. Això ho pot fer n'Enric? Crec que li ho preguntaré aquesta nit, abans d'anar a dormir. Ja us diré què em diu.