Octubrina

És curiós el món de les músiques que et posen quan truques a algun lloc i amablement et diuen que esperis. Bàsicament n'hi ha dues o tres, la de "Para Elisa", "Imagine" de John Lennon i la d'Auna. Realment, les tenc totes tres molt avorrides. Quina manera de destrossar bona música, perquè si encara fos una reproducció fidel, diries bé, puc passar, però normalment són tons secs que reprodueixen molt rudimentàriament la melodia de la coneguda cançó. Se't lleven les ganes de deixar-te dur per l'esperit Beatles. L'altre dia vaig veure un reportatge que parlava de les músiques dels videojocs, que cada cop estan més desenvolupades i s'hi destinen més recursos. Destacaven que la tendència era fugir d'aquelles melodies de màquina menja-cocos, repetitiva i aferradissa, que et feia acabar en mal de cap (tot i que són melodies que acaben recordant-se amb el pas del temps). El reportatge deia que s'estava potenciant molt aquesta nova música i que grups coneguts -que potser ja no tenen l'èxit que un temps van gaudir- han trobat una nova font de treball i d'ingressos. De la mateixa manera, crec que les empreses telefòniques s'haurien de plantejar millorar les músiques i no només fugir dels sons repetitius, sinó canviar-les cada cert temps, perquè ara tenc el cap com un globus.