Octubrina

Des d'aquí fa una renúncia total a les màquines electròniques que tant faciliten la vida i el contacte exterior, diguem-li televisió, diguem-li microones, diguem-li lavabo, diguem-li cd-rom... que acorden respectivament apagar-se a la mitja hora de funcionament, no encalentir i deixar la cuina amb pudor de cremat, inundar el pis, el replà i gairebé l'ascensor, i l'impediment de la instal·lació, visualització o escolta de qualsevol cd. També faig una renúncia total a l'obligació de sentir descortesies, paraules buides i altres manifestacions escrites o parlades que s'emetin sense tenir en compte l'altra part. Reclam una simple consideració de respecte, una simple mirada a través dels meus ulls i una nova pell, que de tant canviar-me-la, se m'ha fet grossa i em rellisca de les mans. He deixat de creure en la sort.

Cames arreplegades, ben prop del cor. Així em dispos a deixar-me dur pel sospir de la sorpresa. La curiositat, si és bona, sempre té petits detalls que et van donant motivacions, encara que visqui, la majoria de temps, en un món de somnis. M'ha fet molt contenta l'agraïmennt d'Ulyse al seu bloc. És una alegria trobar un escrit seu de qualsevol menudència o qualsevol grandesa. De vegades, podem caure en una monotonia que ens fa sotmetre a una totsolesa estricta, sense sortida, i qualsevol paraula és sempre un alicient a pensar que les coses poden canviar i què lo bo encara ha de venir. Des d'aquí, agraesc a n'Ulyse les seves paraules cap a aquest bloc i a les seves paraules en general, sempre tan encertades i vitals. La nit s'acaba. D'aquí poc sortirà el mateix sol de sempre acompanyat de la curiositat del què passarà demà. Potser em perdré mig dia i el sol no serà sinó un objecte accessori als meus somnis, cada nit més estravegants, per cert. Ara ja no tenc forces als ulls, però de sobte, s'ha engegat un minúscul goteig de somriures que almenys em faran desncansar amb plaer. L'esgotament, de vegades, és necessari.Bona nit!