Octubrina

Tot es fa implícit. No hi ha veus, ni por, ni lligams. La llibertat també queda soterrada amb la invisibilitat. Desapareix qualsevol signe de corporietat. Desapareix la vulnerabilitat. Desapareix el desig sota una capa d'indiferència i buidor. De vegades, ens enfonsam a la invisibilitat de manera conscient i volguda, per refugiar-nos de la insatisfacció. De vegades no. Ens hi hem vist abocats, en una caiguda lliure sense veure res més que el cel que s'allunya i s'allunya confós amb l'horitzó. Tancam els ulls i ja hi som dins, la invisibilitat ens ha amparat d'un cop fort. I no tenim forces per cridar, com en els somnis que la por se't fica a dins i vols cridar, però mai no surt la veu perquè de dormit, els crits queden morts. Aquest és el meu crit, una veu somiada que no té força per seguir endavant i despertar els veïns.